DEPRESSIÓ

Què és la depressió?

Tots experimentem, en algun moment de la nostra vida, i en certa mesura, sentiments d’infelicitat, sensació d’abatement, i tristesa, com a resultat d’algun canvi, ja sigui per algun contratemps, pèrdues, o simplement com a reacció a situacions quotidianes. Aquests sentiments són necessaris, i ens ajuden a fer-nos conscients i ens preparen pel canvi, essent una oportunitat de creixement personal; a més, en la majoria d’ocasions són sentiments transitoris.

Quan aquests sentiments presisteixen, i afecten la nostra quotidianitat diària, és quan es pot pensar en el patiment d’un transtorn depressiu. Tenim que tenir en compte la intesitat, durada, a més de l’acompanyament d’altres símptomes. La persona que pateix un transtorn depressiu sent un profund sentiment de tristor i desànim, així com una sensació d’apatia inusual, que l’impedeix disfrutar d’allò que abans li provocava satisfacció, a més de fatiga o cansanci que no es correspon amb l’activitat realitzada. També es poden produir canvis físics, canvis en la gana, alteracions de la son, pèrdua d’interès sexual, a més d’alteracions cognitives, com pèrdua de la capacitat de concentració, memòria i indecisió. Són habituals els pensaments derrotistes, baixa autoestima, i conductes autopunitives i autodestructives.  

La depressió té un tractament efectiu, però el més important és fer un bon diagnòstic diferencial, per saber si es tracta d’un transtorn de depressió major, distimia, transtorn bipolar o un procès de dòl patològic. En algunes ocasions, les depressions, van associades a d’altres transtorns, com transtorns d’ansietat. 

Depenen del diagnòstic i sempre tenint en compte la personalitat de base, el tractament més efectiu és la psicoterapia, amb ajuda farmacològica en aquells casos en que es requereixi. 

Quins són els aspectes clínics comuns a tota depressió?

1. L’eix nuclear afectiu de la depressió és la tristor vital i profunda la major part del dia, casi cada dia, segons indica el propi subjecte (p.e. és sent trist o buit) o l’observació realitzada per d’altres (p.e. plor). Aquest estat afecta a totes les esferes de la seva relació intra i interpersonal. Malgrat l’estat d’ànim més habitual és la tristor, poden sorgir altres estats emocionals, com l’ansietat, la irratibilitat o l’hostilitat. Aquests estats últims poden ser més habituals en nens i adolescents.

2. Anhedònia (disminució acusada de l’interès o de la capacitat per experimentar plaer) en totes, o quasi totes, les activitats, la major part del dia i quasi cada dia (segons refereix el propi subjecte o observen d’altres). 

3. Pèrdua important de pes sense fer règim o augment de pes sense sobrealimentació (p.e. un canvi de més del 5% de pes corporal en 1 mes), o pèrdua de la gana quasi cada dia. Nota: En nens cal valorar el fracàs en aconseguir els augments de pes esperables.

4. Insomni o hipersòmnia (depenen del tipus de depressió).

5. Agitació o enlentiment psicomotor quasi cada dia (observable pels altres, no únicament sensacions d’inquietud o d’estar enlentit).

6. Astenia, fatiga o pèrdua d’energia.

7. Sentiments d’inutilitat o de culpa excessius o inapropiats (que poden ser delirants) quasi cada dia (no els simples autoretrets o culpabilitat pel fet d’estar malalts).

8. Disminució de la capacitat d’atenció i/ o concentración. A més de dificultatats en el pensament, degudes a la lentitud, i als continguts, que sempre són de tonalitat negativa.

9. Pensaments recurrents de mort (no només por a la mort), ideació suïcida recurrent sense un pla específic o una tentativa de suïcidi o un pla específic per a suicidar-se.