EL CONTROL D’ESFÍNTERS: QUAN ENS HEM DE PREOCUPAR?

En la majoria de de famílies es comença a ensenyar al nen a utilitzar l’orinal a partir dels 18 mesos, i es recomana treure el bolquer sobre els 24 mesos, intentant fer coincidir aquest esdeveniment amb la climatologia més favorable.

En el passat es va fer molt d’enfasi en educar en això inclús als nadons i, actualment pressionats per algunes guarderies capficades en treure el bolquer a tots els nens a l’hora, quan sabem que en un grup hi ha diferències significatives de mesos entre els nens. Avui en dia els professionals de la salut mental pensem que és millor esperar fins que el nen estigui preparat, és a dir, quan sigui capaç de controlar els muscles dels esfínters.

Hi ha diferències significatives, entre els nens, en relació a l’edat en que controlen els esfinters el temps suficient com per mantenir-se nets i secs durant tot el dia. Alguns nens són capaços de controlar els esfínters en una o poques setmanes, i d’altres poden trigar inclús mesos. I això no significa que un nen sigui més “espabilat” que un altre, el que és realment important és que siguem capaços de tolerar el moment evolutiu de cada nen. En ocasions nens que han après molt ràpid poden tornar a tenir algun “accident” i, en en ocasions, pot donar-se una manca de control; igualment, en aquells casos que els hi va costar mesos pot ser que no tornin a tenir cap mena d’”accident”. Hem de tenir també present que, pel que fa al control d’esfínters, no influeix només com és madurativament el nen, si no que també hi ha factors externs que poden influir en aquest aprenentatge, com per exemple el naixement d’un “germanet”, que fa, amb freqüència, que el nen que havia aconseguit el control es torni a orinar a sobre, i això deixa en moltes ocasions als pares amb “dos nadons” als que rentar i canviar els bolquers o, en d’altres ocasions, el fet de començar l’escola, la tan difícil separació dels pares i els avis. Qualsevol canvi extern pot influir, per la qual cosa els pares han de ser pacients i prevenir els esdeveniments, preparant i ajudant als nens a poder parlar sobre aquests canvis externs.

El control d’esfínters pertany a un moment del desenvolupament que es veurà afavorit, sempre, per un ambient relaxat i una actitud serena. El que es recomana, un cop se’ls hi treu el bolquer perquè es considera que ja poden controlar els esfínters, és que no se’ls confongui, com per exemple posant un dia el bolquer i un altre dia no, en funció de les nostres necessitats i urgències. La majoria de vegades, si aquests factors s’han mantingut (ambient relaxat, actitud serena front a “accidents”, evitar les situacions que provoquen confusió,…) als tres anys els nens ja no s’orinen o defequen a sobre durant tot el dia.

Si el nen ha aconseguit mantenir el control durant el dia, precedit d’aquest anirà, de forma paulatina i natural, el control nocturn; malgrat cal tenir present que pot haver-hi algun “accident”, i a pesar de que sigui farregós i molest que segueixen orinant-se o embrutant-se, hem de seguir mantenint una actitud serena, i el millor que podem fer és canviar la roba bruta i comentar la incomoditat que els hi suposa aquesta situació, i que, no s’han de preocupar, i que en una propera ocasió no passarà.

Quan uns pares s’han de preocupar? Quan ens podem trobar davant una possible enuresi (incontinència urinària) i/o encopresi (incotinència fecal)?

Quan el nen mai ha controlat els esfínters ens trobem davant una enuresi i/o encopresi primària.

També en aquells casos en els que el nen segueix orinant-se o embrutant-se, i no sembla que hi hagi rés que ho pugui esmenar, alguns pares poden sentir-se enfadats i molests perquè senten que el nen ho fa per fastidiar-los i humiliar-los. Aquesta situació arriba a ser tan tensa que és preferible demanar consell a un professional amb l’objectiu de poder veure si es tracta d’una enuresi i/o encopresi, o si senzillament només calen unes intervencions amb la finalitat de reestablir l’equilibri familiar.

Totes aquestes coses formen part del moment evolutiu del nen, a més de que en aquestes edats els nens comencen a passar més temps fora de casa, pel començament de l’escola, i tenen més relació amb persones alienes a l’àmbit familiar: altres pares, professors, altres nens… . Els pares moltes vegades s’autoqüestionen sobre la forma d’educar als seus fills, sentint-se fàcilment jutjats o qüestionats, i vivint la falta de control o el control com un fracàs o un èxit, respectivament. En d’altres ocasions, i pels seus propis trets, els pares es mostren competitius, la qual cosa els porta a imposar molta rigidesa als seus fills, sense pensar que, malgrat són nens i se’ls ha d’orientar, també són unes “personetes” amb les seves pròpies necessitats. Tot això els nens ho perceben, i els pot portar a voler comportar-se especialment “bé”, amb l’objectiu de contentar a uns pares tan perfeccionistes, i el no aconseguir-ho farà que generin una angoixa i una tensió que poden ser el principi de l’aparició d’altres signes de malestar i patiment, fent tot el procés molt més complicat. Aquests signes poden ser pors, tornar-se molt “enganxosos”, rabietes, dificultats per menjar, per dormir, … En els casos on apareix més d’un signe hem de preocupar-nos sobre què està passant, i podem demanar, per què no?, consell a un professional.

El que anomenem enuresi i/o encopresi secundàries és quan es va assolir el control dels esfínters durant un temps, però que un dia es va perdre, sent aquest fet perdurable i continu, podent aparèixer, o no, d’altres signes.

Per tot l’exposat observem que la tranquilitat dels pares i la confiança que tenen en els seus fills, són dos ingredients bàsics per a què els nens ho percebeixin i responguin positivament. Aquesta actitud és important davant qualsevol moment evolutiu que representi un canvi i, com bé sabem, qualsevol canvi requereix un periode d’adaptació. En això consisteix crèixer, en poder tolerar les equivocacions.

En els casos en que ens trobem davant una possible encopresi i/o enuresi és molt important el diagnòstic diferencial, conjuntament amb el pediatre del nen, per poder diferenciar si es tracta d’un problema fisiològic o emocional, i poder realitzar la terapia més adient a cada cas concret.

AUTOR

Angeles Codosero Medrano

Psicòloga clínica i psicoterapeuta psicoanalítica

Psicòloga clínica (Col. núm. 6267)
CENTRE DIAGONAL. BARCELONA.
www.centrediagonal.com

ELS NOSTRES VALORS

La nostra missió és atendre les persones que ho necessiten i aconseguir que rebin l’atenció adequada, i personalitzada, en relació a la seva problemàtica, per obtenir una millor qualitat de vida i benestar emocional.
La visió de Centre Diagonal és ajudar les persones ateses a trobar i desplegar els seus propis recursos que els permetin fer front als conflictes o problemes que tenen o puguin tenir en un futur.
Tot això ho vam realitzar sobre la base de valors basats en l’ètica, la responsabilitat i una experiència professional de més de 25 anys d’exercici continuat de la professió.

¡Demana una cita!

Demani cita amb els psicòlegs especialistes en el tractament d’adults, adolescents, gent gran, nens, parelles i famílies.