ESTRÈS

Què és l’estrés?

L’estrés (de l’anglès stress, ‘fatiga’) és una reacció fisiològica de l’organisme en la que entren en joc diversos mecanismes de defensa per afrontar una situació que es percebuda com amenaçant o de demanda incrementada.

L’estrés és una resposta natural i necessària per a la supervivència, malgrat avui en dia es confon amb una patologia. Aquesta confusió es deguda a que aquest mecanisme de defensa pot acabar, sota determinades circumstàncies, freqüents en determinats modus de vida, desencadenant greus problemes de salut, com per exemple úlceres grastroduodenals o insomni crònic. Quan aquesta resposta natural es dóna en excés es produeix una sobrecàrrega de tensió que repercuteix a l’organisme, i provoca l’aparició de malalties i anomalies patològiques que impedeixen el desenvolupament i funcionament normal del cos humà. Alguns símptomes són els oblits (incipients problemes de memòria), alteracions de l’estat d’ànim, nerviosisme i manca de concentració, entre d’altres.

Quan és necessari consultar a un especialista?

Quan l’estrés es presenta en forma excessiva o crònica constituteix una malaltia que pot alterar la vida de les persones, essent aconsellable, en aquest cas, consultar a un especialista. L’estrès crònic o agut està relacionat amb els transtorns d’ansietat.

Les característiques esencials del transtorn per estrés crònic o agut és l’aparició d’ansietat i símptomes dissociatius (sensació d’irrealitat, “embotament”, atordiment, desafecció, incapacitat per a recordar un aspecte important d’un trauma, etc.) que tenen lloc amb posterioritat a l’exposició d’una situació viscuda com a traumàtica per a la persona.  Desprès de la situació traumàtica és habitual que la persona la  revisqui una i altra vegada, i normalment hi ha un comportament d’evitació d’aquells estímuls que puguin fer aflorar l’esdeveniment traumàtic. Tots aquests símptomes interfereixen l’activitat quotidiana de l’individu, que es pot sentir irritable, confús, frustrat, abrumat per esdeveniments que abans afrontava sense cap dificultat, o sense interès per les relacions sexuals.

També existeix l’anomenat “estrés postraumàtic”, que es caracteritza per l’aparició dels símptomes característics descrits del transtorn per estrés agut, però que es dóna com a conseqüència de l’exposició a un esdeveniment estresant i extremadament traumàtic, on l’individu es veu implicat en fets que respresenten un perill real per a la seva vida o qualsevol altra amenaça per a la seva integritat física (accidents, tortures, agresions sexuals, atracaments, actes terroristes, violència de gènere, …).