LA GELOSIA: AMOR O POSSESSIÓ

La gelosia la podem considerar com un sentiment, o resposta emocional, subjectiva, caracteritzada per una sensació de frustració, en la qual un no es sent correspost pels éssers estimats. Per a ser considerada natural s’ha de presentar dins d’una intensitat limitada, i de forma ocasional. Es considera que la gelosia forma part del desenvolupament emocional dels éssers humans, i constitueixen un factor d’adaptació. La gelosia es pot observar en totes les etapes de la vida:

En la infantesa és habitual enfront el naixement d’un nou germà, ja que el nen reclama els mateixos privilegis que tenia abans de tenir que compartir les atencions paternes.

En ocasions la gelosia deixa de ser una resposta adaptativa a un moment determinat, i poden convertir-se en exacerbats i perllongar-se en el temps, arribant fins i tot a incidir en les relacions familiars. En moltes ocasions el factor extern que pot desencadenar aquesta resposta no és fàcilment observable, essent necessari, en aquests casos, l’ajuda d’un professional, ja que acaba cursant en enveja i ressentiment, distorsionant la percepció de la realitat, i apareixen un quadre clínic amb una altra simptomatologia: angoixa, pors, enuresis, etc.

En el diagnòstic diferencial, per a veure si es tracta d’una resposta natural o d’una resposta desadaptativa, s’ha de tenir en consideració varis factors, entre ells, el moment evolutiu del nen, les seves característiques personals i les dels seus pares, així com la manera de relacionar-se dels diferents membres de la família.

Avui en dia, es sap que els nens que tenen una major capacitat per a expressar amb paraules els seus sentiments, i que viuen en un ambient familiar facilitador de la comunicació i l’expressió de sentiments, és molt menys probable l’aparició de respostes desadaptatives.

En l’adolescència i joventut, i donades les característiques pròpies d’aquesta etapa, com per exemple, la inmaduresa, els sentiments d’inseguretat, la necessitat de pertinença a un grup, el temor al canvi i a la soledat, … fa que sigui un moment propici per a l’aparició de la gelosia.

Atès el context social i cultural de l’adolescent actual, totalment immers en el maneig de les noves tecnologies, i especialment de les conegudes xarxes socials, com Facebook, Twitter, Tuenti, …, on, malgrat el seu reconeixement i utilitat, la intimitat individual i social es fa pública, aquest context cal tenir-lo en compte com un factor potenciador de la gelosia en algunes personalitats, podent inclús a arribar a desenvolupar, en l’etapa adulta, un trastorn de personalitat.

No obstant, a l’igual que en l’etapa anterior, la gelosia pot ser també un factor adaptatiu, entesa simplement com una resposta a la por a perdre a una persona estimada (amic, parella, …) podent ser inclús una motivació per a seguir mantenint una bona relació amb aquesta persona.

Quan la intensitat és més acusada, i quan sorgeix la necessitat d’exclusivitat i la por a perdre la “possessió”, és quan es comença a considerar com a gelosia patològica, i es requereix una intervenció professional. En aquest cas estaríem parlant d’un possible patologia greu. En aquests casos l’adolescent que pateix aquesta gelosia té un profund sentiment d’abandonament, que han jugat amb els seus sentiments, sentint-se profundament usat, arribant a tenir, en qüestió de segons, intensos sentiments d’amor i odi, que el porten, en molts casos, al maltractament psíquic o físic de la persona objecte de la gelosia.

Aquests casos són observables, freqüentment, en les parelles, però també entre amics i inclús entre germans. Aquestes situacions són un inici de futures patologies en l’etapa adulta.

En l’etapa adulta, quan apareix la gelosia, generalment, té un caràcter patològic, i es dóna, normalment, en relació a la parella.

La persona adulta que pateix una gelosia patològica desconfia de tot el que fa la seva parella, per la qual cosa la qüestiona i li fa mil preguntes, cercant indicis d’una suposada infidelitat o engany, arribant a conductes obsessives, i coartant el seu moviment. Aquesta situació provoca en les parelles un sentiment d’assetjament, fins el punt que arriba un moment en que no saben com contestar o què dir, provocant la sensació que tenen por de ser descoberts en alguna cosa que no han fet.

En d’altres ocasions, donat que és freqüent que la víctima de la gelosia s’acabi aïllant de l’entorn més poper degut a l’assetjament que pateix, sent tal soledat, que acaba trobant una altra parella, confirmant les fantasies del gelós patològic.

En ocasions el gelós patològic és la persona que és o ha estat infidel a la parella, i donat que no suporta els sentiments de culpa, projecta la gelosia en la parella.

D’altres vegades la infidelitat és real, i el que fa que la gelosia es converteixi en patològica o no, està en el fet de com es viu aquesta infidelitat. En les relacions de parella les infidelitats poden ser un motiu de replantejament de la relació de parella, ja sigui per a finalitzar la relació o per reforçar-la.

També es donen casos en que la víctima de la gelosia patològica, malgrat no ser infidel, tingui conductes o comportaments que potenciïn la gelosia.

La gelosia patològica es considera un subtipus de trastorn delirant, en el que inclús poden aparèixer al·lucinacions d’olors i fragàncies. També és freqüent que la persona que la pateix acabi patint disfuncions sexuals.

En les persones alcohòliques és molt habitual la gelosia patològica.

En la majoria d’ocasions, la persona que acudeix a teràpia és la persona sobre la que recauen les conseqüències de la gelosia patològica, essent bastant infreqüent que sigui la persona gelosa la que sol·liciti ajut.

En tots els casos, on s’observa una gelosia desproporcionada, ja sigui per la seva intensitat o per la seva durada en el temps, i que produeix un alt grau de malestar i angoixa, incidint en el funcionament de les activitats quotidianes, es deuria d’acudir al psicòleg clínic o psicoterapeuta.

S’ha de tenir en compte, fonamentalment, la història de vida, ja que en molts casos de gelosia patològica, s’observen indicis en la infància o en l’adolescència que no van ser adequadament abordats.

AUTOR

Angeles Codosero Medrano

Psicòloga clínica y psicoterapeuta psicoanalítica

Psicòloga clínica (Col. núm. 6267)
CENTRE DIAGONAL. BARCELONA.
www.centrediagonal.com

ELS NOSTRES VALORS

La nostra missió és atendre les persones que ho necessiten i aconseguir que rebin l’atenció adequada, i personalitzada, en relació a la seva problemàtica, per obtenir una millor qualitat de vida i benestar emocional.
La visió de Centre Diagonal és ajudar les persones ateses a trobar i desplegar els seus propis recursos que els permetin fer front als conflictes o problemes que tenen o puguin tenir en un futur.
Tot això ho vam realitzar sobre la base de valors basats en l’ètica, la responsabilitat i una experiència professional de més de 25 anys d’exercici continuat de la professió.

¡Demana una cita!

Demani cita amb els psicòlegs especialistes en el tractament d’adults, adolescents, gent gran, nens, parelles i famílies.

CONCERTAR UNA CITA