L’ADDICCIÓ A LES NOVES TECNOLOGIES

La societat actual, caracteritzada per un món globalitzat i fortament influït per les noves tecnologies o TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), esdevé el marc ideal perquè es donin complexes interaccions entre aquestes tecnologies, les relacions humanes i els processos cognitius i emocionals. M’estic referint, concretament, al fet que les TIC, si bé essencials en el seu conjunt per al desenvolupament de la societat, obren un nou escenari en el qual és molt fàcil l’obtenció de plaer, especialment en l’adolescència, però que el seu abús o mal ús té conseqüències negatives, donant-se riscos importants per a la salut física i mental. Certament, aquests riscos seran majors en funció de la personalitat de base de les persones usuàries. Cal destacar que l’adolescència, de per si, és una etapa complexa en la vida de les persones, caracteritzada entre altres coses, per les dificultats per mesurar adequadament els riscos, donada la falsa sensació d’invulnerabilitat de l’adolescent.

Les TIC ens ofereixen innombrables avantatges, entre les que podem destacar:

  • Accés a un gran volum d’informació
  • Accés a l’oci i la cultura de forma ràpida i senzilla
  • Faciliten noves formes de comunicació, ja no existeixen les barreres geogràfiques
  • Faciliten la socialització mitjançant les xarxes socials (facebook, whatsapp, twitter, instagram,…),de manera que molts adolescents amb dificultats de relació i comunicació es poden sentir més integrats compartint inquietuds i aficions, i poden ser un primer pas per superar certes pors al contacte “cara a cara”.
  • Accés a noves formes d’aprenentatge, eliminant la necessitat d’una assistència presencial, el que permet una millor organització personal del temps.

No obstant això, tots aquests avantatges també es poden transformar en inconvenients:

  • No tota la informació existent a la xarxa és veraç o correcta, i en edats poc madures hi ha dificultats per discriminar-la.
  • El fàcil accés a l’oci a les xarxes pot generar interferències amb altres activitats, com ara els estudis, l’esport, distanciament en les relacions interpersonals amb familiars i amics, afavorint el sedentarisme i per tant el sobrepès.
  • Manca de privacitat i exposició de dades personals, que pot posar en risc l’usuari, especialment si té dificultats de discriminació, com passa en la gran majoria de nens i adolescents.
  • Si bé en alguns casos poden ajudar a superar la timidesa, també poden provocar l’efecte contrari, portant a un aïllament social i a un retard de les habilitats socials bàsiques.
  • Ciberassetjament o ciberbullying i grooming. L’ús i difusió d’informació a través de les xarxes socials pot amplificar les amenaces i xantatges que pateixen les víctimes de l’assetjament. El grooming, que consisteix en una sèrie de conductes i accions dutes a terme per un adult per tal de guanyar-se l’amistat d’un menor a través de les xarxes socials amb l’objectiu de poder abusar d’ell, és un dels greus riscos de les TIC.
  • Trastorns del son. L’ús dels aparells electrònics fins a altes hores de la matinada, amb el temps, porta a confondre al cervell el cicle dia-nit, a causa de l’estimulació lumínica de la retina durant moltes hores, provocant trastorns del son, com insomni o malsons.
  • Addiccions. Alguns adolescents usen les TIC durant llargs períodes de temps al llarg del dia, no només per a la recerca de gratificació i plaer, sinó també per reduir el nivell d’ansietat propi d’aquesta etapa de l’adolescència, creant a la llarga una dependència a aquestes TIC que dona lloc a tots els inconvenients citats.

Quan ens hem de començar a preocupar?

Els pares han de poder conversar de forma natural amb els seus fills per poder diferenciar si ens trobem davant d’un mal ús o un abús de les TIC. Les principals senyals serien: descens del rendiment escolar, menor comunicació amb la família, aïllament, passant llargs períodes del dia tancats a la seva habitació, canvis d’humor, o ús del telèfon mòbil a deshores o en moments no adequats.

Si realment només es tracta d’un mal ús de les TIC, la resolució del problema passa per l’establiment de certes normes per a l’ús de les mateixes, acordades entre pares i fills.

No obstant això, en molts casos, aquests comportaments no amaguen més que conflictes anteriors no resolts, que l’adolescent intenta resoldre o oblidar a través d’aquest mal ús o abús de les TIC. És aquí on el paper del psicòleg cobra rellevància per poder abordar adequadament aquesta problemàtica.

AUTOR

Angeles Codosero Medrano

Psicòloga clínica y psicoterapeuta psicoanalítica

Psicòloga clínica (Col. núm. 6267)
CENTRE DIAGONAL. BARCELONA.
www.centrediagonal.com

ELS NOSTRES VALORS

La nostra missió és atendre les persones que ho necessiten i aconseguir que rebin l’atenció adequada, i personalitzada, en relació a la seva problemàtica, per obtenir una millor qualitat de vida i benestar emocional.
La visió de Centre Diagonal és ajudar les persones ateses a trobar i desplegar els seus propis recursos que els permetin fer front als conflictes o problemes que tenen o puguin tenir en un futur.
Tot això ho vam realitzar sobre la base de valors basats en l’ètica, la responsabilitat i una experiència professional de més de 25 anys d’exercici continuat de la professió.

¡Demana una cita!

Demani cita amb els psicòlegs especialistes en el tractament d’adults, adolescents, gent gran, nens, parelles i famílies.

CONCERTAR UNA CITA