QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA CLÍNICA? I LA PSICOTERÀPIA?

QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA CLÍNICA? I LA PSICOTERÀPIA?

Què és la psicologia?

La psicologia es defineix bàsicament com la ciència que estudia el compartament humà. Dins de la psicologia hi ha diferents especialitats, com la psicologia industrial, la psicologia escolar, o la psicologia clínica.

Què és la psicologia clínica?

La psicologia clínica és l’especialitat que tracta sobre l’estudi, diagnòstic i tractament de problemes del comportament i/o la personalitat, sense l’ús de psicofàrmacs, la qual cosa la distingeix de la psiquiatria. Ambdues ciències no són excloents, sinó que, en ocasions, necessàries i complementàries.

Qui pot exercir com a psicòleg clínic?

Actualment, i des de 1998, l’Estat espanyol ha regulat l’especialitat mitjançant el Real Decreto 2490/1998, de 20 de noviembre por el que se crea y regula el título oficial de Psicólogo Especialista en Psicología Clínica, i el Real Decreto 654/2005, de 6 de junio, por el que se modifican las disposiciones transitorias del reial decret esmentat en primer lloc.

D’acord amb l’esmentada normativa el Ministerio de Educación y Ciencia, a proposta del Ministerio de Sanidad, expedeix el títol de Psicòleg Especialista en Psicologia Clínica, a aquells professionals que compleixen amb els requeriments d’experiència i capacitació que marquen les esmentades normes, previ examen de la Comisión Nacional de Psicología Clínica.

Els requeriments per optar a l’obtenció de l’esmentat títol d’especialista són:

1. Professionals especialistes en Psicologia Clínica que hagin exercit ininterrumpidament durant al menys quatre dels cinc últims anys en serveis sanitaris del Sistema Nacional de Salut o concertats amb ell, en els que es portin a terme activitats d’atenció a la salut mental, tenint preferència, els que hagin exercit funcions de tutoria en Psicologia Clínica, hagin participat en activitats de formació continuada i/o en activitats del programa formatiu de l’especialitat de Psicologia Clínica.
2. Professionals especialistes en Psicologia Clínica en exercici que hagin finalitzat el programa de formació de l’esmentada especialitat pel sistema de residència en els últims tres anys (PIR).
3. Professionals especialistes en Psicologia Clínica que hagin exercit privada i ininterrumpidament durant al menys cinc dels deu últims anys, preferentment si han realitzat o participat en cursos de formació postgraduada relacionats amb la   Psicologia Clínica o de la salut.
4. Professionals especialistes en Psicologia Clínica que siguin Catedràtics o Professors Titulars d’Universitat de l’Àrea de coneixement de “Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològics” que acreditin exercici clínic assistencial o en el marc de la recerc directa amb pacients, en els últims cinc anys.

Qualsevol centre o gabinet privat, dedicat al diagnòstic i tractament en salut mental, ha d’estar dirigit o coordinat per un especialista en psicologia clínica o psiquiatria.

Què és la psicoteràpia?

Entenem la psicoteràpia com un tractament científic de natura psicològica, que promou el canvi de la personalitat i/o la modificació de la conducta, la millora en la salut física i/o psíquica, la integració de la identitat i un millor benestar individual, així com una millor adaptació a nivell social.

La psicoteràpia pot ser individual, grupal, familiar i/o de parella, i adreçada a nens, adolescents o adults.

Quan s’ha de realitzar una psicoteràpia?

Quan així ho hagi recomanat un professional de la salut o de l’àmbit educatiu o social, o bé quan la persona té una persistent sensació de malestar o insatisfacció personal. Moltes vegades els primers símptomes que ens fan pensar o motivar una consulta són alteracions de la són, de l’alimentació, en el rendiment escolar o professional, excès de consum de begudes alcohòliques o d’altres substàncies addictives, o problemes de relació interpersonal, ja siguin en l’àmbit familiar o social.

Qui pot exercir com psicoterapeuta?

El psicoterapeuta és un professional de la salut, habitualment psicòleg o psiquiatra, que ha realizat una formació específica en l’àrea de la psicoterapia, en una institució reconeguda, que li permet la seva competència professional teòrica i pràctica.

La Federació Europea d’Associacions de Psicòlegs (EFPA) ha constatat que un gran nombre de psicòlegs compta amb formació especialitzada en psicoteràpia,   i que aquests psicòlegs han contribuit amb el seu coneixement al desenvolupament del camp. Aquesta contribució exigeix un reconeixement especial, atès que reuneix tant el coneixement  dels principis com la pràctica de la psicologia i la psicoterapia.

És en aquest context, que la EFPA ha creat el Certificat d’Acreditació per a  Psicòleg Especialistes en Psicoterapia. El certificat pretén ser un instrument de reconeixement comú en l’àmbit europeu entre les diferents associacions i col·legis professionals, que faciliti la lliure circulació dels psicòlegs especialistes en psicoterapia. L’obtenció del mateix proporciona al psicòleg el reconeixement públic de la seva capacitació com a psicoterapeuta mitjaçant el Comitè Internacional d’Acreditació de Psicòlegs Especialistes en Psicoteràpia de la EFPA i, en aquells païssos on hagi estat aprobat, com és el cas d’Espanya, pel Comité Nacional de Acreditación de Psicólogos Especialistas en Psicoterapia.

Per a obtindre el certificat és necessari realitzar programes de formació en psicoteràpia acreditats per la EFPA. No obstant, en els païssos on encara no existeixen cursos d’especialització en psicoteràpia acreditats per la EFPA, el Comitè Internacional d’Acreditació d’Especialistes en Psicoteràpia de la EFPA reconeix la necessitat d’avaluar les sol·licituds d’acreditació individualment, sent els requeriments els següents:

1. Haver estat col·legiat i haver exercit la psicoteràpia durant, al menys, sis anys, tres dels quals han d’haver estat d’exercici continuat en els últims cinc.
2. Subscripció formal als principis ètics d’acord amb el codi deontològic professional.
3. La referència de dos avaluadors diferents (al menys un dels quals, ha de fer referència a una institució i/o treball actual).
4. La declaració signada d’un supervisor, apoiant la sol·licitud que faci cadascun dels col·legiats.

A partir de l’1 de febrer de 2007 els interessats podien començar a realitzar les sol·licituds de certificat, essent la vigència dels certificats de cinc anys des de la seva obtenció, transcorreguts els quals s’ha de renovar.

Com escollir al psicoterapeuta adient?

Es té dret a sol·licitar els títols i acreditacions que demostrin la formació, supervisió i experiència en el camp terapèutic del psicoterapeuta.

En les primeres entrevistes, prèvies a l’inici d’una psicoteràpia, s’han d’especificar els honoraris, el temps de durada de les sessions, la seva freqüència, el mètode de treball, el temps aproximat de durada del tractament i, quan s’escaigui, la necessitat o no d’un tractament complementari.

No obstant, i malgrat l’exposat, la millor garantia de que s’ha escollit al psicoterapeuta adient la té el propi pacient, és a dir, la persona ha de ser capaç d’avaluar, ella mateixa o conjuntament amb el psicoterapeuta, si el treball que està realitzant realment li està ajudant a afrontar la problemàtica que va motivar la consulta i, en el seu cas, la psicoteràpia.