TERRORS NOCTURNS

¿Què són els terrors nocturns?

Els terrors nocturns són un dels transtorns de son més freqüents en la infància. Són transtorns episòdics durant el son que, a la infància, estan relacionats, generalment, amb les fases de desenvolupament del nen/a. Es tracta d’alteracions que solen aparèixer en el primer terç del son, de forma brusca, i duren uns tres o cinc minuts, malgrat en ocasions puguin durar una mica més. Poden aparèixer a qualsevol edat, però el més habitual és que es donin a la infància, essent més freqüents en nens que en nenes, i amb major incidència entre els tres i els dotze anys.

Com es manifiesten?

Són episodis nocturns de pànic i terror intensos acompanyats de crits, moviments bruscs i descàrrega neurovegetativa (taquicàrdia, taquipnea, sudoració,…). El nen/a es desperta cridant, i amb freqüècia es precipita cap a la porta de l’habitació, com tractant d’escapar d’alguna cosa, però rarament surt de l’habitació. Els esforços dels pares per a modificar aquesta situació poden, de fet, produir un terror més intens, ja que el nen/a no només és incapaç de respondre als estímuls d’aquests, si no que acostuma a estar desorientat durant alguns minuts. Al despertar, i el pares explicar el que ha passat, no recorden rés, no tenen consciència del que ha succeït, i es mostren confusos i desorientats.

Què podem fer?

1.- Sempre estar presents en el moment que passen. Intentar calmar i tranquilitzar al nen/a, estant al seu costat i abraçar-lo, malgrat no respongui a aquestes actuacions.

2.- Mai intentar despertar-los. En moltes ocasions es calmen, sense despertar-se. Amb això evitarem la confusió i desorientació.

3.- Regular els horaris de son, assegurar-se de que el nen/a dorm el temps suficient i aconsegueix descansar.

4.- Cuidar o evitar situacions que provoquen ansietat, estrés, tensió emocional; ja que són factors que poden afavorir l’aparició de terrors nocturns.

Quan s’han de preocupar els pares?

Quan els terrors nocturs apareixen amb certa freqüència i/o van acompanyats d’altres símptomes, com enuresi, astenia, apatia, aïllament, inhibició en el joc … En aquests casos és aconsellable consultar amb un psicòleg infantil, amb l’objectiu de realitzar un diagnòstic diferencial.

AUTOR

Angeles Codosero Medrano

Psicòloga clínica i psicoterapeuta psicoanalítica

Psicòloga clínica (Col. núm. 6267)
CENTRE DIAGONAL. BARCELONA.
www.centrediagonal.com

ELS NOSTRES VALORS

La nostra missió és atendre les persones que ho necessiten i aconseguir que rebin l’atenció adequada, i personalitzada, en relació a la seva problemàtica, per obtenir una millor qualitat de vida i benestar emocional.
La visió de Centre Diagonal és ajudar les persones ateses a trobar i desplegar els seus propis recursos que els permetin fer front als conflictes o problemes que tenen o puguin tenir en un futur.
Tot això ho vam realitzar sobre la base de valors basats en l’ètica, la responsabilitat i una experiència professional de més de 25 anys d’exercici continuat de la professió.

¡Demana una cita!

Demani cita amb els psicòlegs especialistes en el tractament d’adults, adolescents, gent gran, nens, parelles i famílies.

CONCERTAR UNA CITA