EL CÀNCER DE MAMA: LA MASTECTOMIA. INFORMACIÓ PRÀCTICA

EL CÀNCER DE MAMA: LA MASTECTOMIA. INFORMACIÓ PRÀCTICA

El present document té com objectiu proporcionar informació pràctica a dones que tenen que passar per una mastectomia, per a complementar la informació mèdica que obtindran de l’equip mèdic que les tracta en quant a diagnòstic, tractaments a seguir, etc., així com d’altresinformacions a les que tindran accés mitjançant algun tipus de publicació informativa del seu hospital, a l’associació de malalts de càncer, etc.

Després del diagnòstic

Desprès de l’impacte psicològic que suposa el diagnòstic de càncer de mama, la mastectomia significa enfrontar-se a una cirugia mutilant que comporta un malestar afegit a la malaltia. La primera pauta és disposar d’assessorament psicològic que ajudi a la pacient a trobar comportaments per a  adaptar-se a la situació, descobrir aspectes d’ella mateixa que li eren desconoguts. Es recomable expressar tots els estats emocionals ja que són inherents a la situació, i això facilita que la persona resituar-se  en un estat d’acceptació i de serenitat. És molt important que la persona afectada se n’adoni que el més important és ella mateixa com a ésser humà, que desprès de l’operació, els seus afectes, la seva cognició, les seves relacions socials no han canviat; més aviat, al contrari, ella mateixa i les persones que l’acompanyen surten enfortides d’aquesta adversitat. És important també que se n’adoni de que és la seva singularitat la que és valiosa, la seva manera de percebre, d’entendre la vida, de sobreposar-se a la malaltia.  Tot això li dóna un valor afegit enfront les persones que l’envolten i l’acompanyen en aquest camí. Una bona actitud front la malaltia ajuda a trobar registres d’acceptació i adaptació.

Familia/amics

És molt important compartir aquesta situació d’angoixa amb alguna persona que sigui íntima per a la pacient: marit, parella, amic, etc. És beneficiós per a ella compartir l’angoixa mútua front aquesta situació, parlar-ho, i fer-ho des del vincle emocional que els uneix. Front als fills s’ha de tenir una actitud d’explicar els aconteixements tal i com són, considerant l’edat dels fills i la seva capacitat de comprensió; els fill/es hauran de comptar amb algú més, avis, oncles, altres familiars, amics, que puguin ajudar-los i protegir-los en el procés de la malaltia. És recomanable comptar amb la familia i amics per anar al metge i preguntar les dubtes i pors que es puguin plantejar

Totes les persones que decideixin acompanyar a la paciente oncològica saben que van a ser incondicionals amb ella.

Altre aspecte a tenir en compte és la decisió de la persona afectada a contactar amb iguals, altres persones que hagin passat pel mateix, i amb les que la relació generi la identificació i intercanvi d’experiències que puguin ajudar a portar la situació. Aquesta ajuda és diferent de la que pugui trobar amb l’assessorament psicològic.

Front la intervenció: anticipar-se a noves necessitats

La dona afectada tindrà que preveure algunes qüestions pràctiques com quin tipus de sostenidor farà servir, on comprar-lo, etc. Els centres hospitalaris acostumen a informar al respectet. Recomanem que s’informin i que visitin alguna d’aquestes botigues abans de l’operació, veure el tipus de sostenidor, inclús comprar-lo, veure la pròtesi, ajuda en el dia desprès, a la sortida del quiròfan, quan ja és necessari l’ús d’aquest tipus de sostenidor i la pròtesi adient.

Es suggereix que es realitzi la sortida de l’hospital emprant el sostenidor i la pròtesi de rebliment, una pròtesi prèvia a la que s’utilitzarà posteriorment, un cop ho indiqui el metge. Per això, un cop el professional indiqui el tipus de pròtesi que es necessitarà, algun familiar o amiga, pot facilitar la seva compra, amb la qual cosa la sortida de l’hospital serà més fàcil.

Per a  tramitar la pròtesi a la Seguretat Social (la Seguretat Social la proporciona gratuitament) es recomanada anar acompanyada d’algun familiar o amic, i garantir que la pròtesi que es demana és la que ha aconsellat el seu metge.

D’altra banda, cal tenir coneixement de fet de que, passat un temps desprès de la mastectomia, si la pacient ho desitja, és possible reconstruir el pit.

Nova imatge

Un dels asepctes més difícils d’abordar per la persona que ha patit una mastectomia és enfrontar-se a la seva nova imatge. Davant d’això només hi ha un camí a seguir. l’absència de la mama és un fet que es fa evident des del primer moment a l’hospital, quan la pròpia pacient pot tocar-se i ser conscient dels efectes de la cirurgia. Les primeres visions  de la nova imatge aconstumen a ser amb el camisó, amb els envenats, a la dutxa, al vestir-se, davant al mirall, al vestir-se per tornar a casa, finalment sense els envenats, tal i com quedarà en el transcurs i desprès de la cicatrització, i de nou front al mirall. Potser una de les situacions més difícils és veure’s davant el mirall amb la nova imatge que es tindrà a partir d’ara. Suggerim que es faci per aproximacions successives, i sempre que la pacient es trobi amb ànims per enfrontar-s’hi; pot fer-ho acompanyada del seu marit, parella, amic/ga, etc. Compartir aquesta situació, sens dubte ajuda a l’acceptació de la nova imatge, ja que aquesta dona es sentirà acceptada tal i com és. De nou, si davant aquesta situació, es sent malament o trista, l’ajuda d’un psicòleg pot facilitar el recolzament necessari per a l’acceptació.

Desprès de la intervenció

En primer lloc, tenim en compte els símptomes inmediats desprès de l’operació, els aspectes dels tractaments pertinents per a cada pacient: quimioteràpia, radioteràpia, tractament hormonal, o altres. Creiem que és l’oncòleg, i/o altre professional de l’equip mèdic, qui ha d’informar, desprès d’això, en general els hospitals disposen d’informació escrita que clarifica aspectes de o dels tractaments.

És  recomenable disposar d’informació de les passes a seguir a l’hora d’usar la protesi, de les molèsties que es poden tenir per la intervenció, de la recuperació de la movilitat del braç, o d’altres efectes secundaris de la intervenció (per exemple, de l’apariciód’un bony a l’esquena).

Per a  la recuperació de la movilitat del braç, a més dels exercicis que es recomanen clàssicament, suggerim la realització d’exercicis procedents de pràctiques orientals (qi gong i tai chi) sempre dirigits per una persona coneixedora i acreditada de la tècnica. Al fer els exercicis esmentats s’obtenen d’altres beneficis propis de la pràctica, tant pel cos com per la ment. En quant al dolor de la ferida i abultament de la part posterior del pit recomanem, per a la seva recuperació, la tècnica de l’acupuntura, tal i com hem assenyalat anteriorment, aplicada sempre per un especialista coneixedor de la tècnica i acreditat en la seva formació. Aquestes recomacions són emprades com a tècniques complementàries a USA, Anglaterra, Alemània, França,… i hi ha pacients que també les experimenten a la nostra ciutat.

Alimentació

Un cop realitzada la intervenció, es recomana prendre verdures, fruites, fruits secs, peix, soja, i moderar, o inclús descartar, els lactis. En aquest apartat suggerim documentar-se sobre algunes propostes, consultant al seu metge, a un dietiste o intentant obtenir informació de propostes de metges i pacients al respecte   (veure, per exemple, www.janeplant.com.).

Estil de vida

Segurament succeiran una sèrie de petits canvis desprès de la intervenció. Viure aquesta situació en companyia de les persones que mostren incondicionalitat aporta unes vivències molt intenses, i fonamentals per a enfrontar la situació. Totes les dificultats i experiències positives que són inherents a la situació marquen un abans i un desprès pel pacient oncològic.  Un desprès, on el valor de les petites coses, petits gestos, adquireix una importància major que abans. Un desprès on s’adquireix un major sentit del que és realment important a la vida. Un desprès que et mostra quines són les persones que t’estimen, t’ho demostren i estan disposades a estar al teu costat. Tot l’esmentat genera canvis en el dia a dia, en aquesta nova manera d’enfrontar-se i adaptar-se a la vida.

Actitud futura

El pacient que s’enfronta activament i de manera constructiva condueix millor tot el referent a la malaltia, tractaments i la vida desprès del càncer. Aquesta actitud  permet una millor adaptació a aquesta nova situació, i facilita descobrir aspectes positius d’un mateix. Aquest tipus de pacient, en general, cerca iguals per a compartir, parlar de la situació, s’interessa per estar ben informat sobre la malaltia que té, visita associacions, consulta pàgines web… En definitiva, desprès de passar per aquesta situació adversa pren el timó de la seva vida i de la seva cura. En aquest aspecte recomanem llegir, consultar llibres, webs, on pacients expliquen la seva història, hi ha casos molt interessants, que compten amb assessorament mèdic, i que creiem plantejen idees molt útils a seguir.