ANSIETAT O ANGOIXA

Què es la ansietat?

És una sensació desagradable experimentada per tots, en major o menor mesura, en la nostra vida quotidiana. Quan es pot explicar quantitativament i qualitativament, per l’estímul que la desencadena, es considera angoixa normal, i ens permet enfrontar-nos a les situacions facilitant la motivació per a actuar, el rendiment, o mantenir el nivell d’alerta front situacions desconegudes. Quan el nivell és exagerat s’experimenta com una sensació desagradable de temor, que s’anomena angoixa patològica, que pot:

  • portar a reviure situacions passades (anacrònica),
  • evocar la representació imaginaria d’un conflicte inconscient (fantasmagòrica), i
  • estar arrelada en el caràcter del subjecte (estereotipada o repetitiva)

De qualsevol manera l’angoixa patològica queda definida per ser més corporal, desproporcionada a l’estímul i persistent per sobre dels límits adaptatius, ja que manté a la persona en un estat d’hiperactivació inadequat que afecta al rendiment, al funcionament psicosocial i a la llibertat personal.

Malgrat normalment es parla d’ansietat i d’angoixa com a termes equivalents, no són realment el mateix, de tal forma que la primera es relaciona més amb el sentiment interior psíquic de malestar, i l’angoixa amb les manifestacions externes corporals que acompanyen a l’ansietat.

Com es manifesta l’ansietat i quines són les seves causes?

L’ansietat pot presentar-se de forma crònica, com un tret de personalitat present durant quasi tota la vida de l’individu, trastorn d’ansietat generalitzada o en forma de episodis puntuals de gran intensitat. En quant a les causes, es parla d’ansietat primària i secundària.

En l’ansietat primària no es troba cap causa que justifiqui el quadre, mentre que la secundària sempre es deu a un altre trastorn (consum de drogues com alcohol, amfetamines o cocaïna, hipertiroïdisme, etc.).

Quines són les característiques del trastorn d’ansietat generalitzada?

En aquest cas l’ansietat és persistent en el temps (dura més de 6 mesos) i generalitzada sobre una àmplia gamma d’esdeveniments o activitats (com el rendiment laboral o escolar), no estant restringida a una situació en particular, com en les fòbies, ni presentant-se exclusivament en forma de crisi, como en el cas de les crisis de pànic. L’estat d’ansietat és quasi permanent, oscil·lant lleument durant el transcurs del dia i afectant la qualitat del son.

L’ansietat està associada molt freqüentment a preocupacions excessives, l’expectació aprensiva, que resulta difícil de controlar, como per exemple por a que algun familiar proper o la mateixa persona que pateix el trastorn pugui tenir un accident, emmalaltir o morir.

L’ansietat s’associa a 3 o més dels següents símptomes:

  • Nerviosisme, inquietud o impaciència
  • Fatigabilitat (cansament) fàcil
  • Dificultat per concentrar-se o posar la ment en blanc
  • Irritabilitat
  • Tensió muscular, tremolors, cefalees (mals de cap), moviment de les cames i incapacitat per a relaxar-se
  • Alteracions del son: dificultat per conciliar o mantenir el son o sensació al despertar-se de son no reparador
  • Sudoració, palpitacions o taquicàrdia, problemes gastrointestinals, sequedat de boca, marejos, hiperventilació (augment del nombre d’inspiracions per minut)

¿Quines són les característiques de la crisi de pànic, crisi d’angoixa o atac de pànic?

Són episodis sobtats, d’aparició diürna o nocturna, caracteritzats per una descàrrega neurovegetativa, intens agobiament moral, freqüent vivència de mort, ansietat i eventualment inquietud psicomotriu, d’una durada que habitualment no sobrepassa els 15-30 minuts.

Les crisis d’angoixa es tendeixen a considerar de natura essencialment endògena i substancialment diferents etiopatològicament dels estats permanents d’ansietat, més relacionats amb una conflictiva personal (personalitat neuròtica) o ambiental (reacció neuròtica d’angoixa).

La simptomatologia més impactant està formada per les vivències de despersonalització i estranyesa d’un mateix, que poden anar acompanyats de fenòmens de desrealització i alteracions sensoperceptives.

S’associa a 4 o més dels següents símptomes:

  • Palpitacions, sacsejades del cor o elevació de la freqüència cardíaca
  • Sudoració abundant
  • Tremolors o sacsejades
  • Sensació d’ofegament o manca d’aire
  • Sensació d’ennuegar-se
  • Opressió o malestar toràcic
  • Nàusees o molèsties abdominals
  • Inestabilitat, mareig, desmai
  • Desrealització (sensació d’irrealitat) o despersonalització (sensació d’estar separat d’un mateix)
  • Por a perdre el control o embogir
  • Por a morir
  • Parestèsies (sensació de entumiment o formigueig)
  • Calfreds o sufocacions.

No és infreqüent que en les dones els trastorns d’ansietat s’intensifiquin durant el període premenstrual.

Tampoc és estrany que durant les primeres crisis el pacient vagi a serveis d’urgències, on se li realitzen múltiples exploracions amb resultat negatiu.

El diagnòstic precoç i l’orientació terapèutica adient són fonamentals per a evitar la cristal·lització del quadre.

AUTOR

Angeles Codosero Medrano

Psicòloga clínica i psicoterapeuta psicoanalítica

Psicòloga clínica (Col. núm. 6267)
CENTRE DIAGONAL. BARCELONA.
www.centrediagonal.com

ELS NOSTRES VALORS

La nostra missió és atendre les persones que ho necessiten i aconseguir que rebin l’atenció adequada, i personalitzada, en relació a la seva problemàtica, per obtenir una millor qualitat de vida i benestar emocional.
La visió de Centre Diagonal és ajudar les persones ateses a trobar i desplegar els seus propis recursos que els permetin fer front als conflictes o problemes que tenen o puguin tenir en un futur.
Tot això ho vam realitzar sobre la base de valors basats en l’ètica, la responsabilitat i una experiència professional de més de 25 anys d’exercici continuat de la professió.

¡Demana una cita!

Demani cita amb els psicòlegs especialistes en el tractament d’adults, adolescents, gent gran, nens, parelles i famílies.

CONCERTAR UNA CITA