AGORAFÒBIA

Què és l’agorafòbia?

L’agorafòbia és un trastorn d’ansietat que consisteix en la por als llocs on es considera que no es pot rebre ajuda, per temor a patir una crisi de pànic. Pel seu origen etimològic (agora– plaça, phobos-por), està relacionat amb la por als espais oberts o públics. És la por a la por. Les persones que pateixen agorafòbia tenen por a les situacions que els puguin generar sensacions d’angoixa, com por a estar sol fora de casa; barrejar-se amb la gent o fer cua; passar per un pont, viatjar en autobús, tren o cotxe. El temor de l’agorafòbic és el de viure una crisi, desmaiar-se, a patir un infart, a perdre el control, a fer el ridícul, … en les situacions anteriorment descrites.

L’agorafòbia acostuma a estar relacionada, en la persona afectada, amb d’altres fòbies específiques, com estar o quedar-se sol/a (anuptafòbia), als llocs tancats (claustrofòbia), a les alçades (acrofòbia), a l’aigua (hidrofòbia), a estar envoltat de gent, a les malalties  (hipocondria), al dia o a la nit (nictofòbia), al temps/clima (cronofòbia) i inclús al sexe (erotofòbia).

El que sol passar és que, al principi, la persona pot exposar-se a les situacions temudes en companyia d’altres persones, però amb el temps acaben evitant aquestes situacions per por a patir la crisi d’angoixa o símptomes similars, la qual cosa comporta un deteriorament de les activitats quotidianes, amb la conseqüent cronificació de la símptomatologia descrita.

El present escrit és orientatiu, ja que el diagnòstic l’ha de realitzar un professional de la salut mental (psiquiatre i/o psicòleg), atès que aquests quadres poden estar relacionats amb d’altres patologies.